Convent de Sant Bernadí (dels Franciscans)

El 1607 els franciscans se varen establir a Petra on en principi edificaren una petita església i diverses dependències conventuals. Fou el 1657 quan se va començar l’actual església del convent, acabada 20 anys després. Posteriorment se va afegir el claustre i les dependències que l’envoltaven. Els franciscans varen haver d’abandonar el convent amb la llei de Desamortització de 1836 i no tornares a establir-s’hi fins el 1969. Llavors ocuparien només una petita part de les dependències conventuals, ja que la major part havies estat privatitzades i convertides en habitatges després de l’esmentada llei.
L’església segueix la tradició renaixentista; té planta basilical amb una sola nau i capelles laterals, amb coberta de volta de canó. A l’interior destaquen les ceràmiques de sòcols i frontals d’altar (a la capella del Beat Ramon Llull i a la dels Àngels), les pintures murals i, especialment, el gran conjunt de retaules barrocs (de finals del segle XVII i principis del segle XVIII. Entre aquests retaules mereixen especial atenció artística el retaule Major, el del Sant Crist, el de la Mare de Déu dels Àngels i el de Sant Francesc. El retaule Major fou construït entre el 1721 i 1l 1724, obra de l’escultor Gaspar Oms. Està presidit per la talla de la Inmaculada i, a sobre, la imatge del titular del convent, Sant Bernardí de Siena. Als costats hi apareixen Sant Jaume de la Marca i Sant Joan de Capistrano. També cal destacar la capella del Betlem (beneïda el 1686), amb algunes escultures gòtiques (àngels) provinents de l’antic betlem que estava al Convent de Jesús de Palma i que ara, en part se troba a l’església de la Sang de Palma.
El convent dels franciscans de Petra fou on el nin Miquel Josep Serra va rebre la seva primera formació i educació religiosa i on se li inculcaria la fe i les ganes de professar en l’ordre franciscana, cosa que va fer el 17 31, quan tenia17 anys. Juníper Serra sempre va guardar molt bon record del convent de Petra. Un aspecte a destacar és que quasi tots els noms de les missions que va fundar a l’alta Califòrnia se corresponen amb noms dels sants venerats en l’església d’aquest convent. Entre aquests sants venerats a les capelles del convent hem de citar: Santa Clara, Sant Francesc, Sant Antoni, la Mare de Déu dels Àngels, San Diego, Sant Gabriel, Sant Bonaventura i Sant Joan de Capistrano.
La família de Juníper estava molt lligada al convent petrer, prova d’això és que els seus pares i la germana estan enterrats en la cripta dels Devots de la Puríssima, que se troba al centre de la nau de l’església.
En les dependències de les antigues sagristies del Convent se postren a part de diverses peces de mobiliari antic, alguns objectes relacionats amb la tasca missionera de Juníper i una col•lecció de trenta quadres que reprodueixen els diferents episodis de la vida i obra del missioner. Estan fets de pasta de vidre per l’artista valencià Ros Marí. Se varen realitzar en els anys de la Beatificació (ocorreguda el 1988).
A l’actual vestíbul conventual, que dona pas a la sagristia, se pot contemplar un quadre amb el retrat del Pare Antoni Perelló, il•lustre franciscà petrer que arribà a ser ministre provincial de la seva ordre i que fou gran benefactor del convent petrer i del jove Juníper.
El Convent pot ser un bon punt per parlar un poc de la formació i la tasca desenvolupada per Serra a Mallorca. El 1730 entra de novici en el convent de Jesús de Palma. Un any després professa la regla franciscana, amb el nom de Juníper i comenta els estudis de filosofia. Entorn del 1738 va rebre l’ordenació sacerdotal. El 1740 comença la docència de filosofia i el 1742 se doctora en Teologia, convertint-se en catedràtic d’aquesta matèria a la Universitat Lul•liana. Entre el 1739 i 1749 també destaca la seva tasca com a predicador a Palma i arreu de Mallorca. Tot i la gran fama i reconeixement pels seus sermons i com a lector a la Universitat, Serra va sentir la necessitat de deixar-ho tot i anar a fer de missioner a terra de Gentils, fent un canvi radical en la seva vida. En secret va sol•licitar ser admès en el Col•legi Apostòlic de San Fernando de Mèxic. La resposta d’acceptació li va arribar el Diumenge de Rams de 1749 essent precisament al convent de Petra. Hi havia acudit per predicar durant la Quaresma. Va predicar el darrer sermó a la parròquia de Petra, i, segons la tradició, va pujar a participar a la peregrinació de Tercera Festa de Pasqua a Bonany; allà s’hauria acomiadat del petrers i de la terra que el va veure néixer. Pots dies després, el 13 d’abril, partia cap a Amèrica.

 

Bookmark the permalink.

Comments are closed